III. Presentació del primer número de la revista

“TORNANT ALS SETANTA : EUFÒRIA I DESIL·LUSIÓ D’UNA GENERACIÓ”
El primer número de la revista Engrunes se centrarà en la anomenada generació dels setanta amb la fi d’estudiar, des de la nostra contemporaneïtat, els seus condicionants històrics així com el seu impacte sobre l’evolució de la literatura catalana a la segona meitat del segle XX. En primer lloc, aquest número, que pretén ser panoràmic i diversificat, vol, doncs, endinsar-se en un context sociocultural molt concret, marcat per la fi de la dictadura i els primers passos de la transició democràtica.
Val a dir que aquest nou marc històric condiciona a Catalunya l’aparició de nous plantejaments estètics en el camp de la narrativa, el teatre i la poesia. Tot i aquest canvi substancial en el transcurs de la literatura nostrada, cal remarcar que, excepte alguns assaigs publicats en els 80, són escassos els estudis sobre aquest tema. Primerament, es volem, doncs, pal·liar aquesta mancança encetant una reflexió actualitzada que tingui en compte el context literari i crític actual. Es tracta de recuperar així una de les generacions més prolífiques i compromeses que han esdevingut a la literatura catalana contemporània. Mitjançant el seu estudi, volem posar de relleu les inquietuds dels intel·lectuals d’aquella època i explicar com van aconseguir comprometre’s amb la literatura catalana.
Abans de tot, aquesta reflexió implica un debat teòric sobre l’existència mateixa d’una nova generació literària, filla dels setanta. Un cop acceptada la seva existència, haurem de determinar quins són els criteris literaris i extraliteraris que permeten definir-la com a tal, quins són els escriptors que hi pertanyen i quin tipus de relacions els uneixen.
Aquesta primera reflexió ens portarà llavors a estudiar les causes que van motivar aquells escriptors a l’hora de produir narrativa, teatre i poesia en un moment difícil de la nostra cultura. Considerem, de fet, que el quefer d’aquests escriptors marca una ruptura en relació amb l’ambient cultural de la postguerra; ruptura que haurem d’analitzar també a la llum del context més general de la Represa. Però si ruptura hi ha, també cal recordar que els escriptors dels 70 comptàrem amb el suport d’unes figures rellevants de la generació anterior, com ara la Maria Aurèlia Capmany o en Manuel de Pedrolo. Haurem doncs de posar a la llum la naturalesa d’aquestes relacions intergeneracionals.
A més d’aquests aspectes generals, caldrà també proposar un enfocament més particular que permeti tractar els autors representatius de la generació dels setanta. Així doncs, pel que fa la narrativa, es fa imprescindible estudiar amb deteniment les obres de la Montserrat Roig, en Jaume Fuster o encara en Terenci Moix ; en el camp de la poesia, ens interessarem per les figures de Jordi Sarsanedes i Narcís Comadira , i quant al gènere teatral, haurem de centrar la nostra atenció en les obres de Josep Maria de Benet i Jornet i Jordi Teixidor.
Per damunt de tot, però, la revista Engrunes té la voluntat d’inaugurar el seu primer número tractant una fita importantíssima de la literatura catalana amb la clara voluntat de reivindicar aquesta generació i el seu valuós propòsit de donar sortides viables a la cultura nostrada en una època frontissa de la història de Catalunya.