Engrunes és una revista francesa de literatura i cultura catalanes, de periodicitat anual, que vol donar a conèixer la nostra literatura arreu del continent. En primer lloc, es tracta de pal·liar la mancança d’aquest tipus de publicacions al territori francès. Actualment, només existeixen dues revistes científiques—una a la Universitat de Montpeller i l’altra a la Universitat de la Sorbonne—que tractin problemàtiques relacionades amb la nostra literatura. Per aquest motiu, pensem que una iniciativa com aquesta pot tenir cabuda en el marc de la catalanística francesa.
A més a més, el seu interès radica en l’accentuat perfil literari, ja siguin estudis de síntesi o d’investigació, documents d’interès cultural, o fins i tot, ressenyes i crítiques recents així com notes de reflexió.
El terme “Engrunes” que dóna títol a aquesta revista, pretén metaforitzar aquells petits elements que, per si sols són insignificants, però que aplegats assoleixen una certa consistència. Partint d’aquest supòsit, la nostra filosofia es fonamenta en la voluntat de congregar perspectives i interpretacions literàries diferents. Així és com entenem la revista: la fusió d’elements diversos que acabin formant una unitat ben sòlida.
domingo, 23 de marzo de 2008
II. Objectius i consell de redacció
Un dels principals objectius és el de crear les condiciones idònies per apropar visions i perspectives científiques entre dues cultures: per un costat, la catalana en tota la seva diversitat i, per l’altra, la francesa. Aquest apropament s’inscriu dins d’una tradició que, des de Pierre Vilar fins l’actualitat, queda ben palesa.
El fet de centrar-nos en estudis literaris contemporanis catalans respon a una demanda per part dels estudiosos a França. En efecte, aquests darrers anys hi hagut un interès creixent per la literatura nostrada, gràcies a la tasca de difusió i traducció principalment portada a terme per l’Institut Ramon Llull.
A més, cal dir que Engrunes vol convertir-se en una revista preferentment centrada en l’entorn de la literatura—de la catalana contemporània en especial, però sense per això menystenir la d’altres èpoques o, si s’escau, la d’altres llengües i cultures amb les quals es poden establir diversos estudis comparatius. (occità, provençal i d’altres...).
Per això mateix, pretenem crear un consell de redacció plural, on hi tinguin cabuda investigadors de diverses àrees geogràfiques de llengua catalana. La selecció d’aquest consell es vol fer, també, des d’una visió diversificada que respecti la pluralitat d’enfocaments i perspectives culturals.
Així doncs, els seus components seran: Vicent Salvador Liern (Universitat Jaume I de Castelló), Joan Miralles (Universitat de les Illes Balears), Enric Balaguer (Universitat d’Alacant), Lluís Meseguer (Universitat Jaume I de Castelló), Adolf Piquer Vidal (Universitat de Salamanca), Edmond Raillard (Universitat de Grenoble III), Joan R. Veny (Universitat de Lleida), Anne Charlon (Universitat de Bourgogne) i Montserrat Prudon (Universitat de Paris).
Engrunes pretén, doncs, convertir-se dins l’àmbit francès en una revista innovadora i d’alta cultura que sigui un punt de referència per tots aquells que vulguin conèixer la literatura catalana dins i fora de les fronteres franceses.
El fet de centrar-nos en estudis literaris contemporanis catalans respon a una demanda per part dels estudiosos a França. En efecte, aquests darrers anys hi hagut un interès creixent per la literatura nostrada, gràcies a la tasca de difusió i traducció principalment portada a terme per l’Institut Ramon Llull.
A més, cal dir que Engrunes vol convertir-se en una revista preferentment centrada en l’entorn de la literatura—de la catalana contemporània en especial, però sense per això menystenir la d’altres èpoques o, si s’escau, la d’altres llengües i cultures amb les quals es poden establir diversos estudis comparatius. (occità, provençal i d’altres...).
Per això mateix, pretenem crear un consell de redacció plural, on hi tinguin cabuda investigadors de diverses àrees geogràfiques de llengua catalana. La selecció d’aquest consell es vol fer, també, des d’una visió diversificada que respecti la pluralitat d’enfocaments i perspectives culturals.
Així doncs, els seus components seran: Vicent Salvador Liern (Universitat Jaume I de Castelló), Joan Miralles (Universitat de les Illes Balears), Enric Balaguer (Universitat d’Alacant), Lluís Meseguer (Universitat Jaume I de Castelló), Adolf Piquer Vidal (Universitat de Salamanca), Edmond Raillard (Universitat de Grenoble III), Joan R. Veny (Universitat de Lleida), Anne Charlon (Universitat de Bourgogne) i Montserrat Prudon (Universitat de Paris).
Engrunes pretén, doncs, convertir-se dins l’àmbit francès en una revista innovadora i d’alta cultura que sigui un punt de referència per tots aquells que vulguin conèixer la literatura catalana dins i fora de les fronteres franceses.
III. Presentació del primer número de la revista
“TORNANT ALS SETANTA : EUFÒRIA I DESIL·LUSIÓ D’UNA GENERACIÓ”
El primer número de la revista Engrunes se centrarà en la anomenada generació dels setanta amb la fi d’estudiar, des de la nostra contemporaneïtat, els seus condicionants històrics així com el seu impacte sobre l’evolució de la literatura catalana a la segona meitat del segle XX. En primer lloc, aquest número, que pretén ser panoràmic i diversificat, vol, doncs, endinsar-se en un context sociocultural molt concret, marcat per la fi de la dictadura i els primers passos de la transició democràtica.
Val a dir que aquest nou marc històric condiciona a Catalunya l’aparició de nous plantejaments estètics en el camp de la narrativa, el teatre i la poesia. Tot i aquest canvi substancial en el transcurs de la literatura nostrada, cal remarcar que, excepte alguns assaigs publicats en els 80, són escassos els estudis sobre aquest tema. Primerament, es volem, doncs, pal·liar aquesta mancança encetant una reflexió actualitzada que tingui en compte el context literari i crític actual. Es tracta de recuperar així una de les generacions més prolífiques i compromeses que han esdevingut a la literatura catalana contemporània. Mitjançant el seu estudi, volem posar de relleu les inquietuds dels intel·lectuals d’aquella època i explicar com van aconseguir comprometre’s amb la literatura catalana.
Abans de tot, aquesta reflexió implica un debat teòric sobre l’existència mateixa d’una nova generació literària, filla dels setanta. Un cop acceptada la seva existència, haurem de determinar quins són els criteris literaris i extraliteraris que permeten definir-la com a tal, quins són els escriptors que hi pertanyen i quin tipus de relacions els uneixen.
Aquesta primera reflexió ens portarà llavors a estudiar les causes que van motivar aquells escriptors a l’hora de produir narrativa, teatre i poesia en un moment difícil de la nostra cultura. Considerem, de fet, que el quefer d’aquests escriptors marca una ruptura en relació amb l’ambient cultural de la postguerra; ruptura que haurem d’analitzar també a la llum del context més general de la Represa. Però si ruptura hi ha, també cal recordar que els escriptors dels 70 comptàrem amb el suport d’unes figures rellevants de la generació anterior, com ara la Maria Aurèlia Capmany o en Manuel de Pedrolo. Haurem doncs de posar a la llum la naturalesa d’aquestes relacions intergeneracionals.
A més d’aquests aspectes generals, caldrà també proposar un enfocament més particular que permeti tractar els autors representatius de la generació dels setanta. Així doncs, pel que fa la narrativa, es fa imprescindible estudiar amb deteniment les obres de la Montserrat Roig, en Jaume Fuster o encara en Terenci Moix ; en el camp de la poesia, ens interessarem per les figures de Jordi Sarsanedes i Narcís Comadira , i quant al gènere teatral, haurem de centrar la nostra atenció en les obres de Josep Maria de Benet i Jornet i Jordi Teixidor.
Per damunt de tot, però, la revista Engrunes té la voluntat d’inaugurar el seu primer número tractant una fita importantíssima de la literatura catalana amb la clara voluntat de reivindicar aquesta generació i el seu valuós propòsit de donar sortides viables a la cultura nostrada en una època frontissa de la història de Catalunya.
El primer número de la revista Engrunes se centrarà en la anomenada generació dels setanta amb la fi d’estudiar, des de la nostra contemporaneïtat, els seus condicionants històrics així com el seu impacte sobre l’evolució de la literatura catalana a la segona meitat del segle XX. En primer lloc, aquest número, que pretén ser panoràmic i diversificat, vol, doncs, endinsar-se en un context sociocultural molt concret, marcat per la fi de la dictadura i els primers passos de la transició democràtica.
Val a dir que aquest nou marc històric condiciona a Catalunya l’aparició de nous plantejaments estètics en el camp de la narrativa, el teatre i la poesia. Tot i aquest canvi substancial en el transcurs de la literatura nostrada, cal remarcar que, excepte alguns assaigs publicats en els 80, són escassos els estudis sobre aquest tema. Primerament, es volem, doncs, pal·liar aquesta mancança encetant una reflexió actualitzada que tingui en compte el context literari i crític actual. Es tracta de recuperar així una de les generacions més prolífiques i compromeses que han esdevingut a la literatura catalana contemporània. Mitjançant el seu estudi, volem posar de relleu les inquietuds dels intel·lectuals d’aquella època i explicar com van aconseguir comprometre’s amb la literatura catalana.
Abans de tot, aquesta reflexió implica un debat teòric sobre l’existència mateixa d’una nova generació literària, filla dels setanta. Un cop acceptada la seva existència, haurem de determinar quins són els criteris literaris i extraliteraris que permeten definir-la com a tal, quins són els escriptors que hi pertanyen i quin tipus de relacions els uneixen.
Aquesta primera reflexió ens portarà llavors a estudiar les causes que van motivar aquells escriptors a l’hora de produir narrativa, teatre i poesia en un moment difícil de la nostra cultura. Considerem, de fet, que el quefer d’aquests escriptors marca una ruptura en relació amb l’ambient cultural de la postguerra; ruptura que haurem d’analitzar també a la llum del context més general de la Represa. Però si ruptura hi ha, també cal recordar que els escriptors dels 70 comptàrem amb el suport d’unes figures rellevants de la generació anterior, com ara la Maria Aurèlia Capmany o en Manuel de Pedrolo. Haurem doncs de posar a la llum la naturalesa d’aquestes relacions intergeneracionals.
A més d’aquests aspectes generals, caldrà també proposar un enfocament més particular que permeti tractar els autors representatius de la generació dels setanta. Així doncs, pel que fa la narrativa, es fa imprescindible estudiar amb deteniment les obres de la Montserrat Roig, en Jaume Fuster o encara en Terenci Moix ; en el camp de la poesia, ens interessarem per les figures de Jordi Sarsanedes i Narcís Comadira , i quant al gènere teatral, haurem de centrar la nostra atenció en les obres de Josep Maria de Benet i Jornet i Jordi Teixidor.
Per damunt de tot, però, la revista Engrunes té la voluntat d’inaugurar el seu primer número tractant una fita importantíssima de la literatura catalana amb la clara voluntat de reivindicar aquesta generació i el seu valuós propòsit de donar sortides viables a la cultura nostrada en una època frontissa de la història de Catalunya.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)